4

4. El ferro és el metall més emprat actualment, en qualsevol de les seves presentacions, ferro forjat, fosa o acer, ja que, el seu cost d’obtenció es relativament baix, i també moltes de les seves aplicacions. Malgrat tot, algunes de les seves característiques, baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, dificultat de mecanització, facilitat de corrosió, obliguen la indústria a buscar metalls alternatius per a segons quines aplicacions. Aquests altres metalls que es poden fer servir en estat pur o bé formant aliatges, s’anomenen genèricament metalls no fèrrics i es poden classificar, atenent a llur densitat, en pesants, lleugers i ultralleugers. Substitueixen el ferro en múltiples aplicacions tecnològiques perquè les seves propietats són més adequades, tot i que el seu preu és més elevat per la baixa concentració d’alguns d’aquests metalls en les seves menes, la gran quantitat d’energia consumida en el procés d’obtenció i afinament i la demanda relativament reduïda, que obliga a produir-los en petites quantitats.

Metalls no fèrrics de més aplicació industrial són?

Tenim els metalls no fèrrics, ordenats de més a menys utilització, són:

• Coure: És un excel·lent conductor elèctric (cosa que el converteix en un dels principals metalls per a la indústria elèctrica). És, a més, un material molt dúctil, amb el que es poden fer qualsevol tipus de cables, a partir dels 0,025 Mm de diàmetre.
• Alumini: Les seves característiques més importants són la seva alta conductivitat tèrmica i la seva baixa densitat, gràcies a la qual és fàcilment modelable.
• Estany: S'utilitza com a capa protectora per a recipients de coure i altres amterials d'aplicacions similars.
• Plom: Gràcies a la seva elevada densitat i a les seves propietat nuclears és freqüentment utilitzat com a blindatge protector de materials radioactius. També es sol utilitzar en la fabricació de bateries i el revestiment de cables.
• Zinc: El seu ús principal és el de ser utilitzat en una capa protectora per a metalls com el ferro i l'acer, i alhora per prevenir aquests metalls de l'oxidació.
• Níquel: S'utilitza principalment en aliatges i coma protector i revestiment ornamental de metalls com el ferro i l'acer, que són susceptibles a la corrosió.
• Crom: El seu principal ús és com a component de diferents aliatges gràcies a que augmenta la duresa del metall amb el que s'alia.
• Titani: És un substitut comú de l'alumini per la seva resistència i la seva baixa densitat.
• Magnesi: La utilització principal d'aquest metall és la del seu òxid, que s'empra com a material refractari en forns per a la producció de ferro, acer, ciment, etc.